Un pas-doble per a Camps
Al “nostre” President Camps li faran un pas-doble en honor seu. Els compositors seran el mestre Adam Ferrero, en la part musical, i el Conseller de Cultura, Font de Mora, s’encarregarà de posar la lletra. A partir d’ara, tres pas-dobles Francisco, Paco, o Paquito sonaran en els actes oficials de la Generalitat. Tenint en compte, la Institució que tenim no desentonaran. Així, a l’entrada a les Corts, el President serà rebut per la música de “Francisco Alegre y Olé”.
“La gente dice:
vivan los hombres cuando
le ven torear yo estoy
rezando por él con la boquita cerrá. ...”.
D’aquesta manera s’hi troba l’oposició “con la boquita cerrá” mirant com toreja el bou de la corrupció, l’especulació immobiliària i la manipulació informativa dels mitjans de comunicació –públics sobretot. Tot i això, allò de “Francisco Alegre” és relatiu, perquè “lo nostre President” transporta una cara de lluç descongelat, que no l’apanya ni el millor microones.
Els actes més festius com les convencions de partit o les compareixences al costat del Conseller Portaveu, González “Plan” Pons –belleza en 7 días- seran amenitzats pel pas-doble de filà mora, obra de Gustavo Pascual:

Paquito Chocolateroés un home molt formalquè quan arriba la Festava sempre molt col·locat

I quan l’ocasió o l’esdeveniment demane solemnitat i festa alhora, exaltació de la figura presidencial i propaganda per la gran feina de govern, que sonen les fanfàrries del nou pas-doble compost per a ofrenar noves glòries a Espanya –que tant li agrada a Paquito Camps-. Com que encara no conec ni lletra ni música, ací va un suggeriment, que faig desinteressadament, per al senyor Conseller en la seua tasca poètica. Un esbós de lletra possible:

Paco Camps, quin home, quin President
És lo Nostre governant més eminent
Paco Camps, successor de Zaplana
Li mostra ara qui mana

Però com és un home piadós i devot
Resarà i no li “aventarà” un calbot
Farà que la nostra Comunitat
Siga líder en progrés i modernitat

Només un temor m’assalta, considerant la professió de forense del senyor Conseller Font de Mora, que per qualsevol motiu –Déu no ho vulga- certifique la seua mort –política per descomptat- a causa d’una “semicorxera” descontrolada aliada amb un “cudol
” assassí.