"Si vols continuar essent estimat... fes sempre
allò que els altres esperen que faces..."
Amb aquest títol deliberadament llarg vull expressar, fer pública, una reflexió que fa temps em va rondinant pel cap. El nostre cercle més o menys pròxim quasi sempre espera que tu faces i digues allò que ell considera que és el més adequat, just i convenient en cada moment. El “problema” rau en què allò “adequat, just i convenient” és, en moltes ocasions, adequat, just i convenient només per a ells. Per tant haurien, hauríem, de tenir en compte que per a saber-ho tot d’un mateix, cal conèixer també tot o quasi tot, dels altres.
Ja sé, em faig càrrec, que això és bastant difícil... però, jo crec, que en el fons és més senzill del que ens imaginem i ens han fet creure.
En definitiva...si volem comprendre els altres, haurem de potenciar el nostre individualisme. Tot i que semble una contradicció, penseu una mica, i veureu que si es fa amb sinceritat i honestedat... és un camí encertat.
Tot i això, admet que puc estar equivocat. Promet reconèixer-ho davant un argument més convincent. Al remat, ningú “no som perfectes”.
