Broken Paradise, l'energia de la joventut

http://db.tt/e8VH4p4q Broken Paradise, l'energia de la joventut “Els joves són com les plantes: pels primers fruits podem vore allò que donarà el futur”. Esta frase de Democràtes em ve a la memòria arran d'un concert organitzat per una interessant iniciativa anomenada MusicAula, un festival que fomenta la música en directe en els centres escolars. Divendres passat vaig tindre la sort d'assistir a la semifinal celebrada en l'esplanada de la Ciutat de les Arts i Ciències de València. De tots els grups participants em varen sorprendre Broken Paradise, un grup de pop rock format per cinc xiques, d'una joventut quasi insultant... quinze anys!. Tenen un repertori on alternen composicions pròpies com “A las 2”, una cançó sorprenent pel toc trist i melancòlic, però d'una profunditat impròpia de l'aparent inexperiència, amb versions de grups consagrats com Green Day o Gun's N' Roses. D'estos útlims feren una versió de la versió del tema de Bob Dylan “knockin' on heaven's door”. Una recreació energètica i juvenil. Probablement, tant Axel Rose, lider de Gun's N' Roses com el propi Bob Dylan es sentirien complaguts. Broken Paradise, contradictori nom...pensen què el seu món és, o potser, un paradís trencat?. Jo espere i desitge que no. La situació actual és difícil, ens trobem en un moment que, com va dir Antonio Gramsci, el mític pensador italià: “Les coses velles han mort i les noves encara no han nascut”. Però en el cas de les xiques de Broken Paradise, quan arribe l'eclosió de les noves tecnologies, més encara, em sembla que les trobarà perfectament preparades. Sort i visca la música què ens fa gaudir, ens produeix diversió i també ens emociona. Gràcies xiques pel vostre esforç i il·lusió musical.