El doctor Jose Luis Garcia Gates i Mister Bill Berlanga dirigeixen el “remake” de la pel·lícula “Plácido”. Una comèdia àcida, un esperpent on regna amb tot esplendor el lema “Fique un pobre en la llista “Forbes”. En el film original de 1961, una campanya de caritat promocionada per “Ollas Cocinex” consistia en “Siente un pobre a su mesa”, on els rics d’una ciutat, molt castellana i molt provinciana, convidaven un pobre a sopar la nit de Nadal. Ara, la història funciona per Internet a través de la pàgina web bumillionaire.com. L’argument és que si 1.000 milions d’internautes donen un dòlar cadascú a un indigent, aquest aconseguirà un fet inaudit: col·locar un autèntic indigent en la llista de les persones més riques del planeta coneguda com “Forbes”. El ciutadà té nom i cognoms Guy Ladd Ritchie, quin sarcasme de cognom “Ritchie”... si és “pobrie”. Ja, ja, ho reconec, l’acudit és propi d’un xiquet de 5 anys, i jo només en tinc 50, però ja progressaré. L’individu compta amb pàgina web, on s’afirma que és un “autèntic gandul”, té penjats vídeos i, fins i tot, es pot baixar la cançó de la campanya, com si fos un grup de rock, i ¡com no! es pot adquirir tot tipus de merchandising per aquesta causa tan justa. En definitiva, que sembla que a aquest pària li ha tocat la loteria. Però ¡ai!, de moment tan sols ha recaptat 373 dòlars. Quina decepció, quina tristesa, els internautes no tenen cor –o no tenen diners -. Per un misser dòlar, Guy no jugarà al golf, no anirà a la Casa Blanca, ni per Nadal, no cobrirà el seu cos amb un vestit d’Armani, ni celebrarà el seu aniversari amb xampany “Cordon Rouge”.
En fi, que una iniciativa tan peregrina i “freaky” com la que ens ocupa, em du a la reflexió aquella que diu: “Recorda’t sempre dels pobres, no costa res”.
En qualsevol cas, i seguint l’última tendència de l’individualisme i relativisme tan atroç que ens envaeix, si els internautes volen que siga jo el nou integrant de la llista “Forbes”, estaré encantat de rebre les seues donacions. En el meu cas, sol·licite, un euro en lloc d’un dòlar, per allò de facilitar la moneda i per enfortir Europa davant els EUA. Què collons!,
En fi, que una iniciativa tan peregrina i “freaky” com la que ens ocupa, em du a la reflexió aquella que diu: “Recorda’t sempre dels pobres, no costa res”.
En qualsevol cas, i seguint l’última tendència de l’individualisme i relativisme tan atroç que ens envaeix, si els internautes volen que siga jo el nou integrant de la llista “Forbes”, estaré encantat de rebre les seues donacions. En el meu cas, sol·licite, un euro en lloc d’un dòlar, per allò de facilitar la moneda i per enfortir Europa davant els EUA. Què collons!,
