Reflexió de calor

“Qui dia passa, any empeny...”. I, acabem de passar el 15 d’agost, una data plena de les anomenades festes “populars”, és a dir farcides de carcasses, “petardos”, balls amenitzats per orquestres, tocant les peces de l’estiu amb l’objectiu que el personal pense que s’ho passa d’allò més bé, (als pobles de més pressupost tiren la casa per la finestra i contracten un “triunfito” fins i tot; bous de carrer i de plaça, embolats i de la mare que els ha parit... i per últim processons de tota mena... Sembla que la mare de déu d’agost és omnipresent i omnipotent!. La festa i les conviccions continuen com sempre. Espere que passen prompte la calor i les festes “populars”. L’ordre és irrellevant. Tant se val!. Millor dit, no val una merda. Què voleu, que amb aquest xafogor, siga correcte i amable?. L’estat neuronal no està per a delicadeses, avui.