"Dilema"

Més que en cap altre moment de la meua història, m’encare amb un dilema: sóc alguna cosa més que una “patata”... genèticament parlant?. Els millors ordinadors del món són menys sofisticats que el cervell d’una formiga, per tant perquè m’he de preocupar per no arribar a l’altura d’una pastanaga o un ratolí de laboratori. També és cert que això mateix podem dir-ho de molts dels nostres parents. Sort que només els hem d’aguantar en cerimònies tràgiques com ara soterrars o casaments. La ciència i la història tenen alguna cosa en comú?... Segons diuen els científics tot va començar amb un esclafit còsmic, fet que han aprofitat els historiadors per a esclafar-nos els fets ocorreguts de manera que ens rebente el cap i el sentit comú.
I jo...? doncs em trobe a la deriva en un cosmos personal on he perdut l’interès pels planetes coneguts i encara no he arribat a les galàxies més properes. Això, unit a la pèrdua de l’encanteri que em produïa la lluna en la meua condició d’expoeta, significa que, tal vegada, necessite una sacsejada galàctica. Això, o que algú em convide aquesta nit a sopar.