Saló del divorci

Holanda acaba d’inaugurar el primer Saló del divorci. Es tracta d’una Fira que promociona el negoci de les separacions d’igual manera que els fabricants de taulells, cotxes o vestits de núvia fan dels seus productes. Així que, juristes, consellers matrimonials, agents immobiliaris, detectius, editors de postals han vist que la “cosa” pot resultar rendible. Internet també contempla el fenomen social de les separacions com un mercat de grans possibilitats. La ciutat d’Utrecht, la mateixa que va acollir el famós Tractat d’Utrecht, pel qual es posava fi (d’aquella manera) a la Guerra de Sucessió a la Corona espanyola, una disputa entre els Borbons i els Àustries, que acabà amb una nova derrota del progrés i els països de llengua catalana, és la seu també d’aquest curiós saló dedicat a una cosa intangible com el divorci en un superfície de mil metres quadrats i 30 casetes. Entre d’altres coses es “venen” missatges per a “celebrar” la fi d’una mala convivència amb frases com “Ens hem separat” amb dos fletxes indicant camins oposats o el més curt i precís “The end”. No obstant això, el The end també és l’inici d’un altre camí. Ni millor (o sí) ni pitjor (o no), sinó diferent. La meua contribució a aquesta Fira seria: “Si les persones tenim dret a equivocar-nos, també hauríem de tindre el dret d’encertar”
El cas relacionat, una miqueta a contrapèl, ho reconec, és que a la ciutat dUtrecht es va firmar un Tractat de pau política que no va ser tal, i ara es festeja una Fira que desdramatitza la institució del matrimoni i segella un tractat de pau (ara sí i en minúscules) entre persones.
Al cap i al fi, cal estar enamorat sempre; per la qual cosa és millor no casar-se mai. De res.