Quasi tots ens imaginem distints a allò que realment som. Si no fos així, crec, no ens aguantaríem, perquè estaríem condemnats a conviure –tota la vida- amb un subjecte que no ens agrada gens ni mica. Aleshores que fem: simular que el passat que hem deixat va ser un període ple d’encerts, satisfaccions i accions positives que justifiquen el present i que es projecten cap al futur més prometedor. Però, ai! la realitat és ben diferent. Ni el passat va ser esplendorós, el present és estar vius... i el futur...és un territori inexplorat. Així que la cosa és còmica, passa com el que deia Joan Fuster sobre la malícia, "sempre som menys malvats del que pensem ser". Tot i que Mae West, aquella actriu rossa que escandalitzava el Hollywood dels anys 30, contradiu el mestre de Sueca, quan amollà aquesta frase lapidària: “Quan sóc bona, sóc bona... però quan sóc “mala” sóc la millor”. Doncs bé, podem jugar a ser Mae Fuster o Joan West, o tots dos a la vegada.
