Segons el científic, neuropsicòleg o així, Benjamin Libet, de la Universitat de Califòrnia, la ment pren decisions abans de ser-ne conscient. Si açò és cert, que no ho dubte ni gens ni mica, entre d’altres coses per la meua absoluta ignorància en el terreny científic, m’acabe de lliurar d’un pes pesant que m’oprimia. Fins ara pensava que moltes de les decisions que he pres en la meua vida n’eren equivocades, i un sentiment de negativitat m’assetjava. Però, heus ací, que no soc jo el responsable, ho és la meua ment, la qual la molt “puta” s’avança en mig segon a la decisió que hauria pres, aquesta sí, ben encertada. La notícia la publica avui el diari El País, però el periodista que transcriu el descobriment extret de la revista Nature NeuroScience, afirma que el cervell s’activa deu segons abans que la persona trie conscientment. Com que sembla un error del periodista que allargue el període precognitiu de mig a deu segons, ho he consultat en la pàgina web de l’esmentada revista, he de concloure les següents coses:
1ra. La ment i jo, no ens entenem
2na. Si en mig segon la ment pren una decisió abans d’assabentar-me, en deu segons en prendria vint?
3ra. Quan en un restaurant demane de postre profiterols en lloc de pinya, que em convindria més, és que no estic ràpid “de ment”.
4rta. Si vaig al cinema i trie veure “Casi 300”, la meua ment vol fer una paròdia de mi mateix?
5ena. Si fos italià, i en l’últim mig segon diposite la papereta de Berlusconi en l’urna, és que en realitat m’agradaria ser el polític delinqüent –presumpte- més operat de la història?
6ena. Com el temps és relatiu –o no- significa que el mig segon eixe, en alguns casos pot resultar etern, tenint en compte que tardem setmanes, mesos o fins i tot anys, en ser conscients de les decisions que hem pres?.
7ena. I final. Com va dir Mafalda, avui he pres tres decisions i totes tres malament. La primera, haver escrit-perpetrat aquesta bajanada. Vostès perdonen, però ha sigut la meua ment, que va per lliure.
