L'inventor

Un inventor és l’individu que idea, crea o concep alguna cosa que no existia abans. A l’inventor li assignem una imaginació i una saviesa, que la resta de mortals, ai¡ no tenim ni per aproximació. El primer inventor conegut, probablement, siga Arquimedes, qui l’any 220 a.c., va descobrir el principi que du el seu nom, la palanca amb que movia el món, o la quadratura del cercle. Però no volia parlar d’aquestos “inventors” que han fet progressar la humanitat, més be del seu negatiu (fotogràficament parlant). Em referisc a eixos “mindundis” o “xiquiliquatres”, que no obstant ser insignificants i irrellevants en qüestions positives, pensen de si mateixos que son una espècie de "milhomes" i "setciències". Ben cert és, també, que hi ha una cort d’aduladors, qualificables com a béns semovents, que els enlluernen el seu ego. Aquestos, al contrari que els vertaders inventors, perpetren “invencions teòriques” sobre la conspiració, organitzen “maniprocessons” en connivència amb les institucions que s’han incorporat als avanços inventius amb dos mil anys de retard, ordeixen operacions semiocultes, fabriquen troles i “reinventen” la farsa de l’adoctrinament disfressada d’opinió lliure. Quines bajanades de poca-soltes!. Aquestos “tarerots” de la informació responen als noms de P.J. i FJL. Necessitem un Arquimedes que desallotge aquestos dos cossos submergits en un fluid fastigós que ens està empudegant.