El títol de l'escrit d'avui, dia de Sant Jordi, en què se regala un llibre i una rosa com a senyal d’estima… per les persones, la literatura i la botànica, no sé si per aqueix ordre, té dos inconvenients que poden arribar a ser perversos. En primer lloc, escriure és alguna cosa més que ajuntar lletres amb més o menys criteri i, després, què allò de pensar pot arribar a ser esgotador, sobretot si ets, o voldries ser, un gandul de vocació com és el meu cas, però que per diferents causes un desig que, encara no he vist acomplit. I és què escriure és una tasca que reclama molta reflexió i cura . És un treball, en ocasions, extenuant i aclaparador, necessita prendre decisions de gran transcendència, com ara posar o llevar una coma. Uffff!. Un consell que donava un editor, no recorde ara el seu nom, era el següent: “Torne a llegir els seus escrits i sempre que pense que està particularment bé, elimine’l”. Em sembla un consell particularment encertat.
