El final de l’estiu et pot dur a perdre el temps de determinades maneres. La més habitual és prendre el sol i tombar-se a la platja. Donat que aquesta pèrdua de temps, et pot fer perdre també part de la vida, en forma de càncer de pell, jo m’he decidit per d’altres on estiga a cobert, “fresquet” i amb una cerveseta. L’última ocurrència ha estat consultar la base de dades de la meua discoteca particular que es compon d’unes 10.000 cançons aproximadament. Així que he escorcollat entres eixes 10.000 cançons, quantes tenen directament nom de dona i quantes d’home. El resultat ha estat aclaparador: 250 dones contra 16 homes. Amb la qual cosa vol dir, que ja, d’entrada, s’incompleix la llei de paritat. Però, és que a més a més, de les 16 cançons amb nom d’home tan sols dos les canten dones. Una d’elles és “Danny boy” cantada per Eva Cassidy, i és una versió d’un tema de Sam Cooke. I l’altra és “Fernando” d’Abba, un cançó especialment odiosa. Les altres 14 són cantades per homes, entre les quals hi ha unes quantes d’amor gai.
D’entre les cançons amb nom de dona guanya per golejada, i era previsible, les dedicades a Maria, en totes les seues possibles variants, amb 25 temes, i compostes i/o interpretades per gent com ara Bob Dylan, Elvis Presley, Jimi Hendrix, Caetano Veloso, Belle & Sebastian, Creedence Clearwater Revival o Los Secretos.
Per tant, i tan sols és la meua opinió, aquestes són les meues conclusions:
1ra.: Els homes som, contra la creença generalitzada, més romàntics que no pas les dones.
2na.: Els homes som més creatius, no sé si contra alguna cosa, que no pas les dones.
3ra.: Els homes som, com tothom sap, més il·lusos que no pas les dones.
4rta.: Els homes perdem més el temps i el cervell per les dones, com és certesa absoluta, que no pas les dones.
5na.: Els homes som menys dones, que no pas les dones.
I conclusió final i transitòria: Si els homes tinguérem més de dones i les dones més d’homes, veges tu a saber el que passaria!.
