Deixant a banda les debilitats més o menys disculpables, com ara la bona taula, el bon beure i la Scarlett Johansson, alguns tenim estranyes i sospitoses tendències cap a la literatura o ajuntar paraules amb cert criteri i bellesa. El ben cert, és que ho aconseguim en comptades ocasions –la Scarlett i la bona literatura -, però hi posem voluntat, que és el mínim exigible. Escriure bé és un art que practicat amb solvència és un plaer tant per a qui escriu, com per qui llegeix. Abunden els que escriuen molt –o li escriuen molt-, però, en general, són dolents, és a dir són “escriptors de secà”. L’ofici de “negre” és el més fosc que conec, t’oculta el beneficiari i ell s’oculta del públic, de vegades, per vergonya aliena. No coneixeu algun autor estranyament prolífic en contrast amb el seu pensament únic?.
Però tranquils, eixe “autor” ni obté plaer amb l’escriptura –òbviament- ni el proporciona al seu incaut lector. Només té èxit.
Una bona idea, una història original o un sentiment suggeridor... ben escrits valen com un bon plaer. Plaerdemavida... bé, un d’ells... cal ampliar l’horitzó plaent més enllà, si més no.
Però tranquils, eixe “autor” ni obté plaer amb l’escriptura –òbviament- ni el proporciona al seu incaut lector. Només té èxit.
Una bona idea, una història original o un sentiment suggeridor... ben escrits valen com un bon plaer. Plaerdemavida... bé, un d’ells... cal ampliar l’horitzó plaent més enllà, si més no.
