La celebració de debats electorals, després de quinze anys d’absència, ha estat considerat com un signe de salut democràtica. I és cert, però...quins debats tindrem?. Probablement, com estan tan marcats i protocolitzats, assistirem a una mena de monòlegs successius, sense opció de rèplica, on el moderador tan sols serà un cronometrador i enunciador de temes. Per altra banda, el PP només accepta eixos debats, i si m’apureu la democràcia, quan s’hi troba a l’oposició. Només quan l’esquerra ha governat han estat possibles. L’any 1993 amb Felipe González i José Maria Aznar, i ara amb Zapatero. Però quin és el paper dels periodistes en aquestos debats i en els assumptes informatius?. Segons la meua opinió, la gran majoria dels periodistes actuals es limiten a transcriure les notes de premsa que emeten els partits i a assistir a les rodes de premsa???, sense possibilitat de preguntes, que organitzen els esmentats partits. Que jo sàpiga, encara no conec cap periodista que s’haja negat a eixa representació que els nega i impedeix l’exercici , almenys dignament, de la seua professió. En eixe aspecte, és el president Camps, el més clar exponent del menyspreu cap els periodistes i els ciutadans, en negar-se a respondre a qualsevol pregunta que puguera ser difícil o compromesa, però no és l’únic. És una pràctica massa habitual malauradament. Els periodistes deurien saber que les informacions que els ciutadans necessitem són aquelles que el poder, siga qui siga, no vol que se sàpiguen. La resta és propaganda, com per exemple és el cas de Canal 9, propaganda mesquina, grollera i ridícula. Jo, que els tinc ben a prop, pensava que els presumptes “periodistes” del canal autonòmic evitarien treure el cap, per vergonya o dignitat. Tanmateix, llevat que porten màscara o qualsevol altre accessori facial, es passegen com si no res. Sorprenent, esfereïdor, esgarrifós?. Sí, i què?, veges tu, quines coses!... dignitat, vergonya professional, honestedat personal?... Això dóna diners?.
