Jack Kerouac va escriure “On te road” (À la carretera`), l’any 1957. La novel·la va ser l’inici de l’anomenada generació beat, junt als altres “popes” com ara Allen Ginsberg, Neal Cassady o William Borroughs. Tot i que han sigut refugi d’una minoria, la seua influència en la cultura posterior dels anys 60 i 70 ha sigut realment notable: Bob Dylan, Tom Waits, Elvis Presley, Marlon Brando, James Dean o els Doors de Jim Morrison que provocaren un terratrèmol poètic i rocker en aquella Califòrnia tan inquieta, amb San Francisco com a ciutat icona. Anys després esclataria la revolució de Maig del 68 de Berkeley, per a mi més decisiva que la de París, on Herbert Marcuse, va marcar de manera decidida aquella revolució social i cultural. La influència de Kerouac no només es va quedar en les avantguardes literàries i musicals. Tant és així que al gris estat espanyol de l’època va triomfar que es deia, ni més ni menys, que Kerouacs, els qual cantaven una cançó titulada “Wight is Wigh”, una espècie d’himne naïf dedicat al concert celebrat a l’illa britànica, on va reaparèixer Bob Dylan, després del seu accident de moto. I més, Joan Manuel Serrat, va protagonitzar una pel·lícula dirigida per Antoni Rovira-Veleta, “La lenta agonia dels peixos fora de l’aigua”, on l’autor de “Cançó de matinada” també actuava al mític festival, tot i que n’era una llicència del director per a marcar el “hippisme” del cantant.
Així que celebrem que Kerouac, On the road, la generació beat i la il·lusió d’aquella època prodigiosa no haja desaparegut per complet.
