En el decurs d’aquesta setmana tres notícies de caire científic, m’han produït un efecte colpidor. A saber:
1ra.: Científics nord- aconseguit crear un cor de rata de laboratori, capaç de bategar.
2na: Ens parlen els gossos?. Un grup de científics hongaresos desenvolupen un programa d’ordinador que podria arribar a traduir els lladrucs.
3ra. Uns científics japonesos creen un “robot sumiller”. De nom PaPeRo, és capaç també de saber si una poma està madura o quant de sucre conté una tassa de te.
En un primer colp d’ull, veiem que el denominador comú són “científics” que han aconseguit avanços per a la societat o la humanitat, cadascú en el seu camp o especialitat. Però, tots tres tenen la mateixa utilitat i transcendència?. És obvi que no, mentre que crear un cor de rosegador inserint cèl·lules vives en una estructura de teixits cardíacs morts, pot tindre efectes benèfics en la salut de les persones... els altres “descobriments” em fan l’efecte que la seua rellevància social o humana és escassa, si no considerem que el somriure que dibuixen en la cara i el nostre cor són saludables. Imaginem, si més no, una escena en un restaurant on el robot-sumiller ens aconsella sobre el vi més adequat per al sopar:
“Es tracta d’un vi de cos mig amb sabor profund a fruites del bosc i regust de fusta de roure”, però que a nosaltres ens sonaria de la següent manera:
“Es trac – ta dun-vi decos –mich am-sa-bor pro-fun afru – ites del-bos i re-gus de fus-ta de ro –ure”.
Perquè això ho fa a través d’un sistema d’ infraroigs capaç de diferenciar una sèrie de vins i detectar les seues característiques. De moment només arriba a una dotzena de vins... Afortunadament.
En quant a la traducció dels lladrucs dels cànids, la cosa té més substància i baves (de la llengua de l’animal de quatre potes i “millor amic de l’home”?), perquè els científics amollen una cosa com aquesta:
“Hi ha diferències de context entre els distints tipus de lladruc, però cal molt més treball per a determinar quin estat emocional i quines característiques es corresponen amb cada raça”, la qual cosa significa que ¿estant parlant realment de gossos o, pel contrari, això mateix ho podríem aplicar a determinades persones, prescindint com és natural de les races?. En definitiva crec, modesta i poc científicament, que en el món de la ciència també existeixen els “freakies”. Jo aplicaria una màxima que tant val per a la relació matrimonial com per a l’animal:
“La base apropiada per al matrimoni, i la relació “home-gos”, és la mútua incompensió”.
