Des de fa molt de temps, les desbandades d’animals aixequen una polseguera que fa complicat veure més enllà dels nassos. Aquesta nit passada “las hordas futbolistas” s’han llençat als carrers i places pegant crits, destrossant el mobiliari urbà, al mateix temps que es destrossaven el fetge i la neurona ingerint cervesa i “calimotxo”. Igualment destrossaven els tímpans i el bon gust al crit de “A por ellos, oé, oé”, “Soy español, español, ñol, ñol” o “Podemos”. El vocabulari d’aquestos “austrolopitecus” és, afortunadament, limitat:
Gol, gol, gol
Per a ells les regles del futbol, i qualsevol altra cosa, són bàsicament senzilles, en el seu cas simples. Si es mou li fots un puntelló , i si no es mou, rebenta’l fins que ho faça.
En fi, la humanitat sembla que s’hi troba en una cruïlla. Un camí condueix cap a la desesperança, i l’altre cap a l’autodestrucció. Estic convençut que optarà per qualsevol dels dos.
