Mentre el Parlament de Catalunya acaba de aprovar la proposició de llei de la Corporació Catalana de Medis Audiovisuals (CCMA), el qual estarà regit per un consell de govern de dotze membres elegits per una majoria de dos terços en el Parlament, ací a casa nostra –el que queda de País Valencià- la ràdio i les televisions públiques estan en situació de paralisi cerebral des dos mesos abans de les eleccions de maig, i encara continuen a dia d’avui. No obstant això, el mecanisme de propaganda i manipulació sembla tant o més engreixat que mai. És a dir, Canal 9 és Tele Camps. Jo, encara continue perplex d’observar com els presumptes periodistes de la redacció es mostren còmplices, sense la més mínima reflexió sobre allò que estan fent.
Ara, aprofitant l’avinentesa de l’actualitat dels monjos de Myanmar, els recordaré a tots ells un proverbi birmà... “Se mor de vergonya, no de por”.
El problema és que “ells” tenen més de la segona “debilitat” que no pas de la primera. Què hi farem!.
