Sobre la sort

Es pot triomfar sense la sort?. Bé, llevat de que tingues el cervell d’Einstein, el talent de Mozart o hages format d’una parella mítica com ara Lennon i McCartney, probablement neccesites d’una petita empenta que proporciona aquesta senyora tan capriciosa. Aquest raonament no sé si és meu, o el va pronunciar Kierkeggard mentre li treia lluentor a la sireneta de Copenaghen. Ja hauran endevinat que aquest raonament és fals, però em fa sentir més segur. Bé, el cas es que si a més de sort, resulta que teniu talent... enhorabona!. Ho teniu d’allò més bé. Tot el món vos rodarà com si foreu Michael Jackson a les portes d’una escoleta infantil. El més fotut de tot és que un fum de persones no tenen ni talent i molt menys encara sort. Com expliqueu, si més no, que tres quartes parts de la humanitat visque en condiciones precàries, per no dir altra cosa més contundent?. Caldria que més d’un d’eixos que “triomfen”, siga en el camp que siga, s’ho rumiaren almenys un instant.