“Mentre dormiu us creix la barba; això és el temps”. Això és el que deia Joan Fuster al seu “Diccionari per a ociosos”. Com que dit així, i ara, és una mica discriminatori i masclista, el completaré amb un altre exemple capil·lar: “Entre depilació i depilació creix un espai de pèls i temps”. Aquesta és meua.
Temps era temps, és a dir que eixe concepte és l’espai que viu en els nostres records. Dedicats com estem per a guanyar-nos els fesols, mai no disposem del temps necessari per a fer allò que volem fer, o que volem deixar passar. En realitat tenim possibilitats de comprar moltes coses, vull dir objectes i possessions, però ¡ai! ni el temps ni l’amor estan en venda: passen com els rius i mai ens podem banyar en la mateixa aigua.
