Cicatrius
L’actitud mantinguda per algunes persones envers dels fets polítics i socials ocorreguts al País Valencià en els darrers tres mesos ha estat ben curiosa. Un ciutadà no té res més que el seu criteri, el pensament, la llibertat i en última instància el vot. Quan tot això desapareix esdevé un record susceptible de ser oblidat ràpidament. I si d’actitud curiosa parlem –per no dir altra cosa- com podem qualificar l’espectacle d’un multimilionari suís exigint el botí i planificant el model de port i ciutat que “necessitem”, i una alcaldessa i un president de la Generalitat, que se’ls cau la baba de “babaus”. Semblen enamorats del “guapo” mariner sense mar, és a dir en estat d’alienació mental transitòria i a l’espera que els concedisca l’honor d’eixir a navegar de nou per la mòdica quantitat de 120 milions d’euros. O és més?.
Els esposats estaven tant contents aquella nit de ser al costat del seu estimats que quan quedaren despullats –de dignitat i diners- ni van notar el dolor de cap i cor que havien –havíem- patit. Les nits següents
es varen repetir els dolors, però ells no ho notaven, se’ls havia cicatritzat l’ànima. Anys després tots dos caminaven recolzats en un bastó i explicàvem que això va passar per culpa d’un senyor que manava més que ells, però no era veritat. Això els va passar per culpa de la cobdícia, el “papanatisme” i l’actitud “curiosa” d’alguns ciutadans.
Els esposats estaven tant contents aquella nit de ser al costat del seu estimats que quan quedaren despullats –de dignitat i diners- ni van notar el dolor de cap i cor que havien –havíem- patit. Les nits següents
es varen repetir els dolors, però ells no ho notaven, se’ls havia cicatritzat l’ànima. Anys després tots dos caminaven recolzats en un bastó i explicàvem que això va passar per culpa d’un senyor que manava més que ells, però no era veritat. Això els va passar per culpa de la cobdícia, el “papanatisme” i l’actitud “curiosa” d’alguns ciutadans.
