Avui, el millor seria el silenci, no obstant això l'homenatge amb un poema, per a llegir, això sí, en silenci.
SEXTINA DEL SILENCI
Cap nit no plora, atònita, en el silenci.
Lluny, en la revolta, invoca l’aigua,
i dansa la fràgil espasa convertida en cendra
reafirmant l’esclat furtiu de la raó,
quan cap senyal no defineix el paisatge
verd i blau de la matinada secreta.
Desconfie de la transcendència secreta
que, a força de nits, inventa el silenci
emmirallat en la passió del paisatge,
enderrocat com un terròs de sucre en l’aigua
i suspès en l’aire pel fil somiador de la raó.
Tot un conjur esperançador esdevingut cendra.
Més enllà de l’obra al museu de cendra
s’obri la nit inacabable plena de silenci
que s’estén pel territori de la raó,
decebuda pels atacs de la força secreta.
Es precipita l’estrèpit rotund de l’aigua
camí avall destrossant l’antic paisatge.
Dibuixe el perfil impossible del paisatge
que ha passat de ser foc a cendra.
Et disfresses despullada! per anar a l’aigua
i escrius el codi improbable del silenci.
¡Quanta força genera la ràbia secreta
d’un puny enèrgic esplendorós de raó!
Et fas amb el rastre precís i directe de la raó
per tal de refer la línia del paisatge
amb el desig de vèncer en la batalla secreta
i netejar les teranyines del passat de cendra,
escriure la crònica invencible del silenci,
amb força paraules clares com l’aigua.
Trobareu, mars i rius, els camins de l’aigua
o esquinçareu de bell nou el teixit de la raó?
Fareu, com si tot fos igual, en callat silenci?
o lluitareu pel somnis reveladors del paisatge?
Fingireu l’absència de veritat en la vostra cendra?
O clamareu de debò per que no siga secreta?
Direu: de totes maneres hem begut de l’aigua
que passa apaivagada pels marges de la raó
vers l’espai sense límits: cridaner silenci!
