Ara que quasi arribem a la meitat de l’estiu, anem tots una mica desconcertats. És millor anar de vacances, tot i que ho siga amb la família?... és preferible quedar-se a la ciutat i esperar –inútilment em tem-, que ens passe com a Tom Ewell en “La temptació viu a dalt”, on un explosiva i suggeridora Marilyn Monroe (ara s’acompleixen 45 anys de la seua mort), era la veïna que tots desitjaríem?. El cas és que quasi ningú ha sigut capaç de tocar adequadament el tema del sexe. Es tracta d’un assumpte que quan l’han tractat psicòlegs, sociòlegs, científics, filòsofs... i fins i tot uròlegs ens ham embolicat més al remat que no cap altra cosa. Wilhem Reich, Sigmund Freud i tota eixa colla de saberuts impenitents que idolatràvem en la nostra ingènua joventut ens ompliren el cap de conceptes més o menys acurats, però que no ens servien massa per a la vida de veres. Jo m’estime molt més les barrabassades àcides i intel·ligents del Groucho Marx o el Woody Allen. Però tot i això, el gran descobriment d’aquest estiu –per a mi- és la lliçó magistral que he rebut a un for d’Internet, on una dona vital i vitalista, que malgrat la seua escriptura poc brillant i plena de faltes d’ortografia, ha impartit d’una manera inapel·lable. I ara que fem amb el temps que hem dedicat a imaginar i no a fer?.
Ho tenim, com tantes altres coses...ben fotut. Què hi farem!.
