- El País Valencià serà “civilitzat” o no serà.
- Els valencians posseeixen el miraculós efecte de transformar la realitat en anècdota.
- No desitge canviar res de València, del País Valencià, llevat dels valencians.
- La “intel·ligència” de València està quasi sempre absent. Es perd, ben a sovint, en absurdes, estúpides i estèrils discussions de filòlegs de mercat, “teo-conservadors” de sagristia, i polítics de “regional preferent”. Estem dominats pels fanàtics.
- Els valencians mai no reconeixen una descripció acurada. Són més espavilats que intel·ligents, més interessats que pragmàtics i “cridaners sorollosos” que posseïdors d’un esperit crític.
- El problema d’alguns valencians no és que siguen “analfabets funcionals”, és que estan orgullosos de ser-ho.
- Molts valencians són tan “visibles”, que una vegada els has vist –i escoltat- mai més se recorden.
- Estar en desacord amb les tres quartes parts dels valencians, és un dels principals elements de la sensatesa i el trellat, un estímul per a seguir avant en els moments d’incertesa ètica, com són els actuals.
- Els valencians semblem valencians, parlem com valencians, tenim cara de valencians... però no ens equivoquem... som valencians.
Què hi farem!, si fa no fa... això és el que hi ha.
