Canal 9 està a punt de complir 22 anys d’existència i, malauradament, mai no ha estat allò que una societat moderna i avançada haguera desitjat d’una TV, de la seua TV, és a dir que servira els tres punts bàsics i essencials: informar, entretindre i formar. No obstant això, no seria just clavar a tots en el mateix sac. Si bé la primera etapa, del 89 al 95, no és que fos un prodigi de programes rigorosos, professionals i divertits i/o informatius plurals, comparats amb les següents etapes de Zaplana i Camps, ara ens semblen la quintaessència del rigor informatiu i empresarialment un cert model ajustat al moment econòmic. Passaré per alt l’etapa Zaplana, que com quasi tot el món sap no tenia –ni té- ideologia. A ell només li preocupaven dos coses: l’eròtica del poder i l’eròtica sense més. Bé, i els diners, que van indissolublement units a les dues. Zaplana intentà la privatització, però com no va poder –era il•legal com va sentenciar el Tribunal Suprem- va externalitzar els serveis i programes, és a dir els va regalar als seus amics i partit, i tots guanyaren un fum de “pasta”. En canvi, per a la nostra desgràcia, Camps si que té ideologia i va posar Canal 9 des del principi al servei d’aquesta ideologia: un neo-catalolicisme regional amb tocs claraments antidemocràtics, com correspon a un beat practicant com és ell, és a dir la hipocresia més recalcitrant. I va ser tan gran el poder que va acumular que es creia immune i impune –la societat valenciana hauria de ser objecte d’estudi sociològic de perquè ho ha permès, però açò –com diria Rudyard Kipling-, és una altra història. Però a Canal 9, a més d’acumular poder també va acumular insensatament deutes, dèficit i personal addicte a la seua causa. El resultat ja ho sabem: 1200 milions d’euros de deutes, una audìència aproximant-se a les fondes abisals i una plantilla sobredimensionada, clar que sobre gent, però sobren aquells que han estat “enxufats” oferint com a única credencial ser amics personals o de partit i que han anat omplint redacció d’informatius i despatxos de manera massiva. Ara, hi ha una ofensiva en tota regla contra RTVV i els seus treballadors. Volen despatxar a 1.0000 treballadors dels 1.800 de plantilla. Una autèntica barbaritat –la plantilla i l’acomiadament- ho sé, però els responsables no som els treballadors. Els culpables tenen noms i cognoms: el PP i l’expresident Camps al cap, per la seua utilització obscena com si fora de la seua propietat, el director general José López Jaraba i l’exdirectora i ara Consellera de “Culturisme”, Lola Johnson, per ser els executors d’aquesta política nefasta; de l’exsecretari general Vicent Sanz –conegut en la casa com “Il padrino Vincenzo Santino”, per la seua estratègia mafiosa laboral i personal. Va instaurat un simulacre de sindicat amb tots els “enxufats” que són legió i recordem que està imputat per un delicte d’abús sexual. O siga què és el nostre Strauss-Kahn del Camp de Morvedre; els directors, editors i periodistes addictes i poc professionals que s’han prestat de manera tan poc digna a perpetrar aquest sainet televisu amb resultat, probablement, de tragèdia personal per als treballadors i un esperpent per a la societat que ha pagat aquesta TV.
Com dirien els indignats i els treballadors de Canal som i estem ben indignats:
NO ÉS UNA CRISI, ÉS UNA ESTAFA!!!.
