Alfabet “popular”

En un passeig pel alfabet de la política nominal del PP podem viatjar d’un extrem a l’altre sense moure’ns ni un cm. Si comencem per l’A d’Acebes ens situarem en la dreta clerical, ressentida, inepta i rancorosa. Tot alhora. Si continuem per la C de Camps, a tots els qualificatius anteriors podrem afegir la de ploramiques i la fugida per a no fer front als seus compromisos com president de la Generalitat. Tant de bo s’estalviara les llàgrimes i deixara de donar-nos la tabarra amb el ressec argument de l’aigua (para todos?), i Rita, a més afegeix, “pólvora, también para los niños y con derecho a la automutilación”. Si ens desplaçarem a la M de Martínez Pujalte, el podrem despatxar amb l’epítet de “pintoresc” personatge de còmic. És a dir “Martínez el facha” amb el seu “bigotet” i tot. La lletra del presumpte “jefe” de tots és la R de Rajoy, un tipus que ha anat de marxa i l’ ha semblat “bonito, el día más feliz de su vida”. Doncs, quina vida més trista deu haver tingut. I per últim si arribem a la Z, ens hi trobarem amb un campió mític: Zaplana, un ídol fabricat amb formigó, però que ha demostrat tenir –ai!- els peus de fang. I ja quasi és un ídol caigut, es qüestió de temps. Potser siga una gosadia, però en un futur, no molt llunyà, el veurem ingressar en Fontcalent o Picassent. Si el sistema judicial, d’una vegada per totes, es mostra independent, és clar. Hi han més lletres de l’alfabet “popular”, sí, però es poden resumir en aquestes, si més no.
To be continued...