A la recerca de l’ètica...perduda?


Any rere any, dia rere dia, és fàcil constatar el retrocés de les actituds més encoratjadores i honestes. És ben sabut que, ara per ara, és més productiu el muntatge mediàtic, la mentida, la falsedat o simplement l’estupidesa, abans que el rigor ètic i intel·lectual, el compromís –no ja amb la societat-, si més no en un mateix; el treball seriós i honrat, és a dir allunyat el més possible de l’oportunisme i la indigència cultural tan estimats hui en dia.
En eixe sentit l’activitat professional més desacreditada –amb raó segons la meua opinió- és la periodística. Tot i això sempre és possible trobar-ne alguna excepció. Almenys, vull creure que és així. En l’àmbit empresarial no espere gran cosa, el seu objectiu és guanyar diners. Però... i en les persones que exerceixen l’ofici de periodista?. Com és possible acceptar-ne les opinions interessades disfressades d’informacions que s’aboquen en alguns mitjans que es dediquen a la guerra tòxica?. Només en citaré tres que han ultrapassat tots els límits ètics i professionals: Canal 9, El Mundo i la Cadena Cope. Tots tres, si els deixem, faran impossible la convivència civilitzada, democràtica i intel·ligent. Qui avisa no és traïdor, després no valdran les lamentacions.