RELAT INCONCLÚS D’UN PERPLEX

Ll. havia planejat una fugida alliberadora, un recorregut físic i mental, que havia de tenir un efecte balsàmic i analgèsic. De bon matí, i de bon humor, havia desdejunat amb parsimònia i tranquil·litat, gaudint del cafè amb llet i les torrades amb melmelada; escoltava l’últim disc de Bob Dylan, “Modern times”, una autèntica sorpresa, doncs donava per superada l’etapa creativa del cantant de Minnessota. També considerava la possibilitat d’agafar notes d’aquell estat positiu, que no experimentava molt a sovint. En canvi, tot canviaria quasi de manera tragicòmica, en tant sols un instant, un instant que capgirà l’estat anímic d’un “paio” perplex i conspicu com Ll. La pantalla de TV vomitava imatges, no per malauradament habituals, menys terribles: un parell de cotxes convertits en ferralla amb la panxa esclafada sobre els fluids, benzina, oli i aigua, mullant l’asfalt. Escampats pels voltants més o menys pròxims, cossos humans rebentats en un garbuix sagnant i insuportable. Era una de les notícies del dia: “24 morts en un atemptat a Bagdad”, però ocupava un lloc secundari. Allò vertaderament important era el ressò d’una manifestació celebrada a Madrid on molta gent –massa per a una bona higiene social – cridava amb actituds d’ira i ràbia contra la raó i la lògica. Si es pensa una mica podríem construir una aterridora i complexa faula moral –Ll. prefereix anomenar-la ètica- sobre la condició humana???.