1707 i el mal

De tots és conegut el costum de celebrar dates que recorden un fet històric, festiu o personal. Victòries, derrotes, descobriments, enaltiment de personatges, aniversaris, onomàstiques o qualsevol altra fita. A mi, en general, no m’interessen gran cosa les commemoracions històriques, menys encara si son grandiloqüents, o tracten d’exaltar els sentiments nacionalistes tribals –tots- o la pertinença a un grup determinat. I em resulten particularment desagradables els religiosos, per l’efecte de retrocés que han tingut –i tenen- sobre el progrés humà i social. Enguany es commemorarà el 300 aniversari d’una derrota significativa per al País Valencià. No obstant això, els efectes d’aquell mal tantes vegades invocat, ara per ara, no té cap importància. Allò que vertaderament m’interessa és una altra data: el 27 de maig de 2007, quan es celebraran les eleccions autonòmiques i municipals, perquè ens hi juguem el present i el futur, i com deia Woody Allen “A mi m’interessa el futur perquè és on passaré la resta de la meua vida”. Doncs bé, hi ha un grup de gent que aglutina totes aquelles actituds, polítiques, sentiments nacionalistes, religiosos i de poder, que han malbaratat l’avanç social, depredat el territori, mentit sobre la història, “estupiditzat” la cultura, si em permeten l’expressió i han fet quasi irrespirable l’aire de convivència social imprescindible per a una democràcia civilitzada i moderna. Per tant, per qüestió de supervivència, caldria enviar aqueix grup que no és necessari esmentar fora del poder. I no és que les dos alternatives possibles siguen especialment atractives, per moltes raons que deixarem per altre moment, però entre la mort i una hipotètica decepció, l’elecció és clara. O no?