Broken Paradise, l'energia de la joventut

http://db.tt/e8VH4p4q Broken Paradise, l'energia de la joventut “Els joves són com les plantes: pels primers fruits podem vore allò que donarà el futur”. Esta frase de Democràtes em ve a la memòria arran d'un concert organitzat per una interessant iniciativa anomenada MusicAula, un festival que fomenta la música en directe en els centres escolars. Divendres passat vaig tindre la sort d'assistir a la semifinal celebrada en l'esplanada de la Ciutat de les Arts i Ciències de València. De tots els grups participants em varen sorprendre Broken Paradise, un grup de pop rock format per cinc xiques, d'una joventut quasi insultant... quinze anys!. Tenen un repertori on alternen composicions pròpies com “A las 2”, una cançó sorprenent pel toc trist i melancòlic, però d'una profunditat impròpia de l'aparent inexperiència, amb versions de grups consagrats com Green Day o Gun's N' Roses. D'estos útlims feren una versió de la versió del tema de Bob Dylan “knockin' on heaven's door”. Una recreació energètica i juvenil. Probablement, tant Axel Rose, lider de Gun's N' Roses com el propi Bob Dylan es sentirien complaguts. Broken Paradise, contradictori nom...pensen què el seu món és, o potser, un paradís trencat?. Jo espere i desitge que no. La situació actual és difícil, ens trobem en un moment que, com va dir Antonio Gramsci, el mític pensador italià: “Les coses velles han mort i les noves encara no han nascut”. Però en el cas de les xiques de Broken Paradise, quan arribe l'eclosió de les noves tecnologies, més encara, em sembla que les trobarà perfectament preparades. Sort i visca la música què ens fa gaudir, ens produeix diversió i també ens emociona. Gràcies xiques pel vostre esforç i il·lusió musical.

El fantasma de la llibertat passeja per Canal 9

El fantasma de la llibertat passeja per Canal 9 Diuen que pels platós, sala de redacció i fins i tot per Guantànamo, la devastada zona de programes de Canal 9, s'ha arribat a vore un fantasma com si fora una ombra posseïda que recorre les instal·lacions de la TV pública valenciana. Una por inusitada ha fet niu en les ments i cors -en el presumpte cas que en tinguen- dels actuals dirigents. Esmeralda, subdirectora d'informatius o alguna cosa pareguda, sembla aquella gitana que causava el furor quasi uterí en el geperut parisenc. Però l'edifici dissenyat per l'estudi d'arquitecturaVeges tu no és la catedral gòtica de Nôtre Dame de París. Quasimodo, el personatge creat per Víctor Hugo, se li apareix a la zíngara Velasco que fuig de manera espaordida pels quasi silenciosos passadissos i despatxos. “Sóc la teua consciència”, ressona com una veu d'ultratomba i la pobreta maleïx el maleït dia (valga la redundància) que va acceptar el nomenament. Qui em manaria a mi clavar-me en este empastre?, se li ha escoltat en algun moment de deliri. La nova directora general, Rosa Vidal, àlies “jo vull entrar amb les mans netes” es debat en un conflicte intern. Què faig jo en un mitjà de comunicació si no sé ni què és això?. Eixa es la seua reflexió. El seu terror és un monstre d'anar per casa anomenat Abracadabra, que significa “deixar que la cosa siga destruïda”. I tot per la semblança fonètica amb Albertofabra, passa esta cabra de mi. Diuen que està com Santa Teresa, que viu sense viure en ella. La tercera que pateix d'aparicions fantasmagòriques és Salut Pedrós, subdirectora de Comunicació i Markèting, veges tu qui nom més ampul·lós. A ella el fantasma que se li manifesta és el del beat JosemariaEscrivàdeBalaguer, perquè la seua família i el seu valedor, Juan Cotino, eixe senyor que diu que sempre ha estat al costat de les víctimes del metro i no contesta les preguntes molestes, formen part de la secta Opus Dei. El sacerdot aragonés venerat per ser autor del llibre “Camino” li mussita delicadament: “Salud, tu camino está en la puerta de salida”. Un autèntic terror se li va reflectir en el seu rostre de xiqueta que sembla que mai no ha trencat un plat, però que executa les ordres que li manen des del palau gòtic de la Generalitat, sense pietat ni commiseració. Catòlica com és, anirà a l'infern. Pobreta. Però totes tres s'equivoquen. Ni Quasimodo, ni Abracadabra Santa Teresa, ni Josemariaescrivàdebalaguer, són els fantasmes als què han de tindre por. El canguelo què han de considerar és el dels ciutadans en l'exili que no noten com a pròpia eixa casa, i de la nova TV dels valencians, 9exili.com, què complirà, per fi, els objectius per al quals fou creada: una ràdio i una TV al servei de tots els ciutadans, veraç, objectiva, plural, de proximitat, pública i en valencià. És el fantasma de la llibertat, ni més ni menys.